“Un ciervo herido salta más alto”, Emily Dickinson (1830-1886 · Amherst, Massachusetts)

Reflexions

Der Fußabdruck des Vaters

Fa pocs dies celebràvem el Dia del Pare. I malgrat tenir les nostres persones més estimades presents en el nostre dia a dia, en una data com aquesta sempre n’acabem fent una recordança especial. En guardem el record, les experiències viscudes, les petites, les grans. Però sobretot alguns instants, alguns moments. I algunes converses que …

Der Fußabdruck des Vaters Llegeix més »

gratitud

De petits, a casa, a l’escola, ens ensenyen a donar les gràcies. Però no recordo si ens ensenyen a ser agraïts. Ah la gratitud! Ens parlen del perdó, ens parlen de demanar disculpes… Que podríem dir del perdó…   però sabem perdonar? Això no sé, però ja en parlarem un altre dia. Pel que fa a …

gratitud Llegeix més »

mirades

Mentres comprem el pa, ens creuem alguna persona coneguda, paguem a la parada del mercat, creuem mirades. Mirades ràpides, amb una trista complicitat , de confinament, però prestes, imperiosament breus. I trobem a faltar altres mirades. Aquelles mirades amigues, aquelles mirades estimades, aquelles mirades innocents, aquelles mirades captivadores, aquelles mirades innocents que sense voler també …

mirades Llegeix més »

fe

Hom defineix la incertesa com aquell estat de coneixement limitat, el qual ens dificulta descriure el possible resultat, futur, conseqüència d’una esdeveniment o una acció. Hi ha moltes incerteses, les quals ens castiguen amb patiment. Però no totes, les ambigüitats o les vaguetats no ens fan patir, atès que ens ofereixen diverses respostes motivades per …

fe Llegeix més »

cancel·lacions

Alguns ja hem perdut el calendari, ja hem oblidat quants dies portem tancats a casa, mig confinats uns, confinats i enfeixats uns altres. Altres, per saber quants dies ja portem presos a les nostres llars, quan ens llevem, marquem en una paret amb la punta esmolada d’un punxó, un palet vertical, i al setè dia …

cancel·lacions Llegeix més »

neguits

Portem setmanes, mesos… Massa mesos, carregats de pors, neguits, angoixes, angúnies, ofecs, nervis, ansietats… D’aquella incredulitat quan es va cancel·lar el congrés del Mobile, em passat a una por i a un confinament que ens sembla etern i infinit. És normal, fins i tot necessari tenir por. Sinó seríem uns eixelebrats sense sentit comú! I …

neguits Llegeix més »

petons

Els éssers humans necessitem petons. I qui no en necessiti, no és humà, ni és ésser! Enyorem petons, recordem petons, somiem petons… Uns que vàrem rebre, uns que vàrem fer, una altres que mai més tornarem a rebre, i altres que mai haurem fet o rebut. Portem molt de temps sense fer petons a persones …

petons Llegeix més »

longànimes

Hi ha gent que és tranquil·la, soferta, longànime, empàtica… acostumada a aguantar estoica i pacientment les estupideses, impertinències i fins i tot el maltractament per part de terceres persones i tot allò que en el dia a dia li ve s sobre. Però quin motiu les porta a aguantar aquests comportaments? Existeix una opinió equivocada …

longànimes Llegeix més »

ulls nous

Més d’hora que tard, aquest malson, con si d’un negre núvol sobre els nostres caps es tractés, passarà. I tornarem a veure la llum, la claror, el sol. Perquè el sol, afortunadament, sempre acaba per sortir. I sortirem dels nostres refugis, del nostres caus.  Per a alguns hauran estat simplement refugis de maons i vidre. …

ulls nous Llegeix més »

fortaleses

Són dies complicats, durs. Dies foscos, amb molts núvols. Encara. Segueixen les incerteses. I malauradament, algunes d’aquestes esdevenen males notícies. Però també ens arriben bones noves que ens fan poder veure la llum del túnel, lluny, però que allà està, esperant-nos. Ja la pròpia paraula ens sona forta, fortalesa, i ens evoca aquelles antigues edificacions, …

fortaleses Llegeix més »