néixer de nou
Mai m’han agradat les motos. De fet tampoc m’agraden el cotxes. Però durant uns quants anys la moto va ser la meva companya de feina. Un tros de ferro i plàstics que valorava per tot allò que em permetia i em donava: temps. Allò tan preuat, sovint oblidat, que ens deixem robar i ens deixem …