Els éssers humans necessitem petons. I qui no en necessiti, no és humà, ni és ésser!
Enyorem petons, recordem petons, somiem petons… Uns que vàrem rebre, uns que vàrem fer, una altres que mai més tornarem a rebre, i altres que mai haurem fet o rebut.
Portem molt de temps sense fer petons a persones que ens estimem. Ens han robat els petons, ens han robat les abraçades.
Hi ha moltes cançons i poemes que parlen de petons, dels petons que es fan, d’aquells que es desitgen o d’aquells que ja s’han perdut.
Però el que és cert, és que l’ésser humà necessita petons, com a mostra de tendresa i estimació, i alguns més que altres! Fins hi tot els animals, incapaços encara d’articular una paraula ens transmeten la seva devoció amb petons tot enganxant-se a nosaltres. I l’ésser humà, com a mamífer que és, també expressa el seu afecte, el seu amor i la seva passió amb petons.
Tampoc farem ara una llista de tipus de petons, ni ens esplaiarem detallant com es besa a cada cultura, perquè com hem dit a l’inici hi ha molta poesia i cançó que parla dels petons.
Perquè amb un petó miraculós curem el genoll que cau a terra o el nyanyo que surt al cap dels nostres fills. Són petons màgics, que fan passar el dolor i calma a qui els rep.
Em quedo amb els petons bojos, amb la guerra de petons que fem amb els nostres fills, que casi ens els mengem a petons. I de fet, alguns gairebé ho fem, de la forma més empallegosa possible.
I altres guerres de petons, també.