Fa pocs dies celebràvem el Dia del Pare. I malgrat tenir les nostres persones més estimades presents en el nostre dia a dia, en una data com aquesta sempre n’acabem fent una recordança especial. En guardem el record, les experiències viscudes, les petites, les grans. Però sobretot alguns instants, alguns moments. I algunes converses que guardem en la memòria, però també en el cor, i que amb el pas del temps han esdevingut gairebé sentencies i frases que ens agrada repetir i explicar als nostres fill i terceres persones.
En més d’una ocasió haurem llegit allò de “el nen que no sigui abraçat per la seva tribu, quan sigui adult, cremarà el seu poblat per poder sentir l’escalfor”.
El cap de setmana buscava una fotografia antiga amb el meu pare. I totes, a totes, les fotos que han suportat el pas del temps, transmetien una mostra de tendresa, el contacte, l’abraçada, la carícia, unes pessigolles… I no cal ser expert ni jugar a ser Jung o Freud per arribar a la conclusió de que tota aquestes experiències i vivències infantils marquen caràcter.
L’empatia es forma a la infància quan ets estimat pel teu pare i la teva mare. Et sents part del grup, part de la família, de la camada. I els sents a ells com a part de tu. Sou un tot. Tot i que lògicament hem normalitzat l’estimació dels nostres pares, hi ha casos de pares maltractadors, amb un maltractament molt subtil, que deixa empremta. Quan són adultes aquestes persones acaben reproduïnt tot allò que varen mamar durant la seva infància i normalitzen certes nocives actituts vers els seus fills i parelles.
Una persona sense empatia pot llavors fer mal a altres persones sense tenir aquest sentiment de culpa que ens frena i conté. Si parlem amb terminologia mèdica se’ls coneix com a psicòpates.
Molt lluny del que podem tenir en el nostre imaginari o el marc mental crear per Hollywood, una persona psicòpata no és necessàriament una assassina, és una persona que si vol matar pot fer-ho sense dubtar-ho. Però afortunadament, com a mal menor, ténen altres recursos per causar dolor a terceres persones.
Així que sí, si un nen no sap que la seva família -la tribu- el vol, pot perfectament tornar d’adult i matar-los a tothom. Metafòricament parlant.