“Un ciervo herido salta más alto”, Emily Dickinson (1830-1886 · Amherst, Massachusetts)
De petits, a casa, a l’escola, ens ensenyen a donar les gràcies. Però no recordo si ens ensenyen a ser agraïts. Ah la gratitud! Ens parlen del perdó, ens parlen de demanar disculpes… Que podríem dir del perdó… però sabem perdonar? Això no sé, però ja en parlarem un altre dia. Pel que fa a …
Poc s’assemblava aquell te al que estava acostumada a prendre cada tarda, abans d’aquella maleïda guerra. Però ella, fidel als seus hàbits, seguia bevent la seva infusió amb la seva crema de llet. No era gaire ortodox prendre el te d’aquella manera, però opinava que ningú li havia de dir com fer les coses. I …
Aquell matí el Bartholomäus tenia el cap emboirat. Portava dies capficat, pensant com havia d’actuar. I tot i que la policia desconeixia la seva existència, ell no deixava d’amagar-se i es movia entre les ombres de la nit, a la llum de la lluna, la soledat en unes ocasions i el xivarri ineludible tràfec de persones …
-… y cuatro neumáticos Rud Ketten Rieger… No siguió leyendo. Ya la había pagado en el establecimiento y no había comprobado los datos de la factura. Miró de nuevo el documento mientras lo sujetaba con las dos manos, miró al cielo y apretó los labios. Dobló cuidadosamente el papel y se lo metió en el …
Va decidir que no podia esperar que es portessin en cotxe. S’havia aixecat molt d’hora aquell matí i tenia pressa per arribar a casa. Només portava deu minuts esperant a la Kirchplatz, davant de la porta de l’església de St. Alban. Però com a persona puntual que era, no concebia que la gent sofrís imprevistos …
Andaba por el casco antiguo recorriendo calles y callejones, viendo el ir y venir de gentes de varios rincones del mundo. Se podían apreciar olores y fragancias que evocaban días pasados, situaciones pretéritas y recuerdos añorados. Pasé por delante de una panadería vetusta. Los ventanales de sus escaparates no habían descubierto aún el doble cristal, …
Mentres comprem el pa, ens creuem alguna persona coneguda, paguem a la parada del mercat, creuem mirades. Mirades ràpides, amb una trista complicitat , de confinament, però prestes, imperiosament breus. I trobem a faltar altres mirades. Aquelles mirades amigues, aquelles mirades estimades, aquelles mirades innocents, aquelles mirades captivadores, aquelles mirades innocents que sense voler també …
Hom defineix la incertesa com aquell estat de coneixement limitat, el qual ens dificulta descriure el possible resultat, futur, conseqüència d’una esdeveniment o una acció. Hi ha moltes incerteses, les quals ens castiguen amb patiment. Però no totes, les ambigüitats o les vaguetats no ens fan patir, atès que ens ofereixen diverses respostes motivades per …
Alguns ja hem perdut el calendari, ja hem oblidat quants dies portem tancats a casa, mig confinats uns, confinats i enfeixats uns altres. Altres, per saber quants dies ja portem presos a les nostres llars, quan ens llevem, marquem en una paret amb la punta esmolada d’un punxó, un palet vertical, i al setè dia …
Portem setmanes, mesos… Massa mesos, carregats de pors, neguits, angoixes, angúnies, ofecs, nervis, ansietats… D’aquella incredulitat quan es va cancel·lar el congrés del Mobile, em passat a una por i a un confinament que ens sembla etern i infinit. És normal, fins i tot necessari tenir por. Sinó seríem uns eixelebrats sense sentit comú! I …
