“Un ciervo herido salta más alto”, Emily Dickinson (1830-1886 · Amherst, Massachusetts)

Alex Miro

fe

Hom defineix la incertesa com aquell estat de coneixement limitat, el qual ens dificulta descriure el possible resultat, futur, conseqüència d’una esdeveniment o una acció. Hi ha moltes incerteses, les quals ens castiguen amb patiment. Però no totes, les ambigüitats o les vaguetats no ens fan patir, atès que ens ofereixen diverses respostes motivades per …

fe Llegeix més »

cancel·lacions

Alguns ja hem perdut el calendari, ja hem oblidat quants dies portem tancats a casa, mig confinats uns, confinats i enfeixats uns altres. Altres, per saber quants dies ja portem presos a les nostres llars, quan ens llevem, marquem en una paret amb la punta esmolada d’un punxó, un palet vertical, i al setè dia …

cancel·lacions Llegeix més »

neguits

Portem setmanes, mesos… Massa mesos, carregats de pors, neguits, angoixes, angúnies, ofecs, nervis, ansietats… D’aquella incredulitat quan es va cancel·lar el congrés del Mobile, em passat a una por i a un confinament que ens sembla etern i infinit. És normal, fins i tot necessari tenir por. Sinó seríem uns eixelebrats sense sentit comú! I …

neguits Llegeix més »

petons

Els éssers humans necessitem petons. I qui no en necessiti, no és humà, ni és ésser! Enyorem petons, recordem petons, somiem petons… Uns que vàrem rebre, uns que vàrem fer, una altres que mai més tornarem a rebre, i altres que mai haurem fet o rebut. Portem molt de temps sense fer petons a persones …

petons Llegeix més »

longànimes

Hi ha gent que és tranquil·la, soferta, longànime, empàtica… acostumada a aguantar estoica i pacientment les estupideses, impertinències i fins i tot el maltractament per part de terceres persones i tot allò que en el dia a dia li ve s sobre. Però quin motiu les porta a aguantar aquests comportaments? Existeix una opinió equivocada …

longànimes Llegeix més »

gustave eiffel

Era una cocina amplia y ordenada. En el centro reposaba una mesa bien organizada, repleta de cacerolas, ollas y tapaderas.  En la pared colgaban de unos ganchos cucharones y otros cacharros. Gustave había tenido una mañana tranquila. Hasta que, ordenando su despacho, encontró en una caja ya olvidada en un armario repleto de archivos, aquello …

gustave eiffel Llegeix més »

ulls nous

Més d’hora que tard, aquest malson, con si d’un negre núvol sobre els nostres caps es tractés, passarà. I tornarem a veure la llum, la claror, el sol. Perquè el sol, afortunadament, sempre acaba per sortir. I sortirem dels nostres refugis, del nostres caus.  Per a alguns hauran estat simplement refugis de maons i vidre. …

ulls nous Llegeix més »

fortaleses

Són dies complicats, durs. Dies foscos, amb molts núvols. Encara. Segueixen les incerteses. I malauradament, algunes d’aquestes esdevenen males notícies. Però també ens arriben bones noves que ens fan poder veure la llum del túnel, lluny, però que allà està, esperant-nos. Ja la pròpia paraula ens sona forta, fortalesa, i ens evoca aquelles antigues edificacions, …

fortaleses Llegeix més »

néixer de nou

Mai m’han agradat les motos. De fet tampoc m’agraden el cotxes. Però durant uns quants anys la moto va ser la meva companya de feina. Un tros de ferro i plàstics que valorava per tot allò que em permetia i em donava: temps. Allò tan preuat, sovint oblidat, que ens deixem robar i ens deixem …

néixer de nou Llegeix més »

qui fóra roca

Qui fóra roca… o no… ara quan ens adonem com de fràgils arribem a ser. O millor dit, com de fràgils són les nostres realitats. Hom acostuma a negar aquesta fragilitat recondida rere una cuirassa per així construir un món de falses roques, en el quals els fràgils romanen amagats, quan en realitat són aquests, …

qui fóra roca Llegeix més »