“Un ciervo herido salta más alto”, Emily Dickinson (1830-1886 · Amherst, Massachusetts)
Hom defineix la incertesa com aquell estat de coneixement limitat, el qual ens dificulta descriure el possible resultat, futur, conseqüència d’una esdeveniment o una acció. Hi ha moltes incerteses, les quals ens castiguen amb patiment. Però no totes, les ambigüitats o les vaguetats no ens fan patir, atès que ens ofereixen diverses respostes motivades per …
Alguns ja hem perdut el calendari, ja hem oblidat quants dies portem tancats a casa, mig confinats uns, confinats i enfeixats uns altres. Altres, per saber quants dies ja portem presos a les nostres llars, quan ens llevem, marquem en una paret amb la punta esmolada d’un punxó, un palet vertical, i al setè dia …
Portem setmanes, mesos… Massa mesos, carregats de pors, neguits, angoixes, angúnies, ofecs, nervis, ansietats… D’aquella incredulitat quan es va cancel·lar el congrés del Mobile, em passat a una por i a un confinament que ens sembla etern i infinit. És normal, fins i tot necessari tenir por. Sinó seríem uns eixelebrats sense sentit comú! I …
Els éssers humans necessitem petons. I qui no en necessiti, no és humà, ni és ésser! Enyorem petons, recordem petons, somiem petons… Uns que vàrem rebre, uns que vàrem fer, una altres que mai més tornarem a rebre, i altres que mai haurem fet o rebut. Portem molt de temps sense fer petons a persones …
Hi ha gent que és tranquil·la, soferta, longànime, empàtica… acostumada a aguantar estoica i pacientment les estupideses, impertinències i fins i tot el maltractament per part de terceres persones i tot allò que en el dia a dia li ve s sobre. Però quin motiu les porta a aguantar aquests comportaments? Existeix una opinió equivocada …
Era una cocina amplia y ordenada. En el centro reposaba una mesa bien organizada, repleta de cacerolas, ollas y tapaderas. En la pared colgaban de unos ganchos cucharones y otros cacharros. Gustave había tenido una mañana tranquila. Hasta que, ordenando su despacho, encontró en una caja ya olvidada en un armario repleto de archivos, aquello …
Més d’hora que tard, aquest malson, con si d’un negre núvol sobre els nostres caps es tractés, passarà. I tornarem a veure la llum, la claror, el sol. Perquè el sol, afortunadament, sempre acaba per sortir. I sortirem dels nostres refugis, del nostres caus. Per a alguns hauran estat simplement refugis de maons i vidre. …
Són dies complicats, durs. Dies foscos, amb molts núvols. Encara. Segueixen les incerteses. I malauradament, algunes d’aquestes esdevenen males notícies. Però també ens arriben bones noves que ens fan poder veure la llum del túnel, lluny, però que allà està, esperant-nos. Ja la pròpia paraula ens sona forta, fortalesa, i ens evoca aquelles antigues edificacions, …
Mai m’han agradat les motos. De fet tampoc m’agraden el cotxes. Però durant uns quants anys la moto va ser la meva companya de feina. Un tros de ferro i plàstics que valorava per tot allò que em permetia i em donava: temps. Allò tan preuat, sovint oblidat, que ens deixem robar i ens deixem …
Qui fóra roca… o no… ara quan ens adonem com de fràgils arribem a ser. O millor dit, com de fràgils són les nostres realitats. Hom acostuma a negar aquesta fragilitat recondida rere una cuirassa per així construir un món de falses roques, en el quals els fràgils romanen amagats, quan en realitat són aquests, …
